Introducció

Estic segur que estàs acostumada a navegar per Internet, comunicar-te amb els teus amics a través de missatgeria instantània o videotrucades, enviar correus electrònics, utilitzar les xarxes socials i potser inclús tens un blog.

No obstant això, si et pregunto que m’expliquis què és Internet, sabries respondre? Per on passen els missatges que envies? Qui els veu? Com et pots connectar tan ràpidament a una pàgina web que està a l’altra punta del món?

Si t’interessa la privacitat i anonimat, és clau que entenguis com funciona la tecnologia que et rodeja i utilitzes. És per això, que a continuació t’explico, a grans trets, què és, com funciona i quina forma té Internet.

Conceptes bàsics

Primer de tot has de tenir clar alguns conceptes que són bàsics per entendre el funcionament d’Internet. Estic segur que alguns ja et sonaran, però potser no ets conscient de per què serveixen realment.

Router

El router, o encaminador en Català, és l’aparell que t’instal·len a casa quan contractes Internet. Segurament el tens al menjador o al despatx despatx, fa llumetes i a la part de sota acostuma a haver contrasenya del Wi-Fi.

La funció del router és gestionar el tràfic entrant i sortint de casa teva. És a dir, quan envies un missatge, el router s’encarrega d’agafar el teu missatge i enviar-lo a l’ISP, l’operadora d’Internet. I quan el teu amic respon, l’ISP rep el missatge, l’envia al router i aquest al teu dispositiu.

En termes de privacitat i seguretat, podríem dir que tu tens control de tota la informació que es mogui entre els teus dispositius i el router, però que quan aquesta surt del router, deixes de tenir-lo. És com si el router fos la porta de casa teva.

IP

Alguna vegada t’has preguntat com ho fa la policia per saber qui ha publicat un tuit o qui ha navegat a certa pàgina web? La resposta és perquè han aconseguit saber la seva IP.

La adreça IP és un identificador que utilitzen els protocols d’Internet per saber on enviar el tràfic. És a dir, és l’equivalent al teu DNI o passaport però de l’ordinador o dispositiu. És per això que en una xarxa les IPs han de ser úniques.

Les IPs estan formades per quatre grups de tres dígits separats per un punt. Van des de la 0.0.0.0 fins a la 255.255.255.255.

Existeixen dos tipus d’IPs: la IP pública i la IP privada.

IP Pública

És la que s’utilitza de cara a Internet. Com que segurament tens contractada una companyia de telefonia i Internet, l’IP pública que se t’assigna és la mateixa que la que té l’operadora.

Les IPs públiques s’han de comprar, ja que n’hi ha un número limitat perquè han de ser úniques i no es poden repetir. Per aquest motiu, normalment els proveïdors d’Internet compren un rang d’IPs públiques al ser limitades, utilitzant una tècnica coneguda com a NAT, fan que una sola IP pugui ser compartida per diversos clients.

IP Privada

Les IP privades s’utilitzen només en dispositius que no estan directament connectats a Internet, com per exemple els que estan darrere el router. A diferència de les IPs públiques, les privades han de ser úniques dins de la xarxa però es poden repetir si els dispositius estan en xarxes diferents. A més a més, són gratuïtes ja que només s’han de configurar correctament al router.

Normalment, per estàndard, les IPs privades tenen algun dels següents formats:

• 192.168.X.X
• 172.X.X.X
• 10.X.X.X

Funcionament

Tenint present que les IPs han de ser úniques a cada xarxa i que n’hi ha de dos tipus, podríem dir que els dispositius que tens connectats al router tenen assignada una IP privada. Tot i això, quan el tràfic surt del router i va a Internet, els servidors i pàgines web als quals s’estan connectant els dispositius només veuran una IP pública, la de la companyia de telèfon i Internet.

Per tant, podríem determinar el següent:

• Els teus dispositius, com el mòbil o l’ordinador, tenen IP privada
• Els ISP té IP pública
• Qualsevol servidor o pàgina web té IP pública

Si ens centrem en termes de privacitat i seguretat, podem determinar el següent quan ens connectem a una pàgina des d’un dispositiu a través de Wi-Fi:

• El servidor que té la pàgina web sap l’IP pública de l’ISP
• L’ISP sap la pàgina a la qual s’ha connectat el dispositiu i el router des d’on s’ha fet la connexió
• El router sap la IP privada del dispositiu que ha fet la connexió

Com pots veure, és relativament senzill per un ISP saber on es connecten els usuaris i des de quin dispositiu ho fan.

ISP

L’ISP, Internet Service Provider, és l’empresa que ofereix Internet. En el cas d’Espanya, acostuma a ser la mateixa que la de telefonia. Per exemple, Vodafone, Orange, Movistar, Masmóvil, etc.

Els ISP són la porta a Internet. S’encarreguen de connectar els clients, a través dels routers de cada casa, a Internet.

En termes de privacitat i anonimat sempre has de tenir en compte que els ISP són un perill. Per una banda, saben l’origen i el destí de les comunicacions. És a dir, saben on es connecten els usuaris, a quina hora i des de quin dispositiu i, per l’altra banda, és sabut que aquesta informació la poden compartir fàcilment amb empreses d’espionatge, empreses privades o autoritats.

Navegadors i dominis

Quan et connectes a una pàgina web, utilitzes navegadors. Un navegador és un programa o aplicació que permet a l’usuari navegar per Internet molt fàcilment, ja que s’encarreguen de gestionar la comunicació amb la pàgina web de manera transparent per l’usuari.

Per accedir a una pàgina web, l’usuari ha d’introduir el domini al navegador, també conegut com adreça. Un exemple seria “www.twitter.com”.

DNS

Potser t’has adonat que a l’apartat d’IPs dèiem que cada pàgina web tenia assignada una IP que era única, però a l’apartat anterior dèiem que els usuaris es connectaven a través del domini a la pàgina. Com pot ser?

Aquí entra en joc el DNS, Domain Name Server. Els DNS són com un diccionari, s’encarreguen de traduir les adreces IP a dominis i viceversa. D’aquesta manera, els usuaris només hem de recordar el domini, que ens és més fàcil que recordar els 12 dígits de l’IP.

Per tant, quan introdueixes un domini al navegador, aquest fa una petició el servidor DNS que té assignat, obté l’IP i estableix la comunicació amb el servidor perquè tu puguis navegar per la pàgina web.

Servidor

Un servidor simplement és un ordinador però més potent. Aquesta distinció es fa perquè els ordinadors acostumen a ser d’ús personal i els servidors ofereixen algun un servei, per exemple una pàgina web o un email.

Funcionament

Després d’haver definit tots aquests conceptes, passo a explicar-te com es connecten tots els elements anteriors entre si per fer possible la comunicació entre dispositius. Altrament conegut com a Internet.

Utilitzaré la següent imatge com a exemple:

Es pot definir Internet com un conjunt d’ordinadors connectats entre si. Cada node, o bola, de la imatge és un ordinador. Partirem del node verd de l’esquerre on un usuari vol entrar a Google a través d’un iPhone.

Primer de tot, l’usuari obre el navegador que més li agrada i introdueix el domini “www.google.com”. El navegador fa una petició al servidor DNS per obtenir la IP del servidor que té publicada la pàgina web de Google. Un cop obtinguda, genera una petició per demanar a Google que vol accedir a la pàgina i l’envia al router.

Tot el tràfic que rep el router dels dispositius que estan connectats a ell, el redirigeix automàticament a l’ISP que té contractat l’usuari, en aquest cas Telefònica.

L’ISP té un llistat de diversos routers intermedis. Agafa la petició de l’usuari, mira el destí i utilitzant unes regles preconfigurades, escull el router al que ha d’enviar la petició perquè aquesta arribi al destí.

Els routers intermedis, igual que l’ISP, tenen el llistat d’altres routers. Mitjançant unes regles, van enviant la petició fins que aquesta arriba a l’ISP que té contractat el destinatari, en aquest cas Vodafone.

L’ISP rep la petició, mira el destí i comprova quin dels seus usuaris va dirigida la petició. Finalment, el servidor de Google rep la petició, en mira el contingut i envia una resposta amb la pàgina que ha sol·licitat l’usuari, que segueix el mateix recorregut de tornada.

Per tant, a nivell de privacitat i anonimat has de tenir en compte que una vegada el tràfic abandona casa teva, els següents agents poden veure què fas a Internet:

• Proveïdor d’Internet (ISP)
• Servidor destí
• Propietaris dels routers intermitjos

Estructura

Internet al final no deixen de ser ordinadors connectats entre si. Alguns es connecten sense fils a través d’antenes o Wi-Fi i d’altres ho fen per cable.

Segur que has vist els cables de fibra òptica a les ciutats i pobles que van des dels pals telefònics o de sota terra fins a les portes dels habitatges. Ara bé, com ho fa Europa, per exemple, per connectar-se amb Amèrica?

Doncs igual que ho fan a les ciutats però amb cables molt més grans i protegits, que travessen els mars i oceans.

Hi ha més de 500 cables intercontinentals que en total recorren més d’1.200.000 km:

Ampliant el mapa a Espanya, podem veure com hi ha 19 cables que connecten amb la resta del món:

A Catalunya només en tenim un, que està a Gavà, que connecta la península amb Mallorca i aquesta amb Àfrica. És molt possible que si algú tallés aquest cable, deixi incomunicada part del territori.

Un punt estratègic molt important i que per tant, és objectiu de molts atacs, és el cable SEA-ME-WE 4 situat a Egipte, ja que és un dels quatre cables que connecten Europa, Orient Mitjà i el continent Asiàtic. Per exemple, el 2013 la guàrdia costera egípcia va descobrir a tres bussejadors tallant cables a prop de la costa d’Alexandria.

Un altre exemple és l’espionatge dels Estats Units a Rússia durant la guerra freda, on van enviar dos submarins a un cable prop de la costa russa per instal·lar-hi dispositius d’escolta. Cada dues setmanes enviaven bussejadors a canviar les cintes per portar-les a la base on els serveis d’intel·ligència les transcrivien ràpidament.

Per últim, indicar que no sempre es trenquen cables per atacs dirigits, sinó que a vegades es produeixen accidents. Com va ser el cas d’una pagesa de 75 anys de Geòrgia, on el 28 de març del 2013 va deixar a tres milions d’armenis sense Internet durant 12 hores. Quan les autoritats li van preguntar per què ho havia fet, ella va explicar que estava tallant llenya per la seva llar de foc, quan va tallar el cable sense adonar-se’n. Ni tan sols sabia que era Internet.

Qui controla Internet

La majoria de les comunicacions venen per cable, ja que la transmissió és més ràpida que la sense fils. Per exemple, a Estats Units el 95% de les comunicacions van per cable.

Inicialment, els cables eren propietat dels governs per oferir als seus ciutadans connectar-se a Internet. Malauradament, a mesura que ha passat el temps i l’increment de la mercantilització d’Internet ha provocat que grans empreses tecnològiques hagin comprats cables simplement per poder monitorar el tràfic. Actualment, els governs controles el 35% dels cables i grans empreses com Microsoft, Google i Amazon el 65%.

Com no podria ser d’altra manera, les agències d’espionatge també s’han esforçat molt a obtenir el control dels cables. Les agències d’espionatge NSA (Estats Units) i GCHQ (Regne Unit) tenen el control de més de 200 cables.

Conclusions

Podríem dir Internet no deixa de ser un conjunt d’ordinadors connectats entre si mitjançant cables o connexions sense fils. Hem de tenir en compte que les grans empreses i agències d’espionatge intentaran per tots els medis controlar-lo.

Pensant en termes de privacitat, tu, com a usuari, tens el control de la informació sempre que estigui “dins de casa”. És a dir, en el moment on el tràfic arriba al router i aquest l’envia a l’ISP, deixes de tenir-ne control.

Per tant, has d’assegurar-te que la informació estigui ben protegida (xifrada, escollir protocols segurs…) mentre estigui a les teves mans, ja que quan estigui navegant per Internet, ja no podràs fer res.

Referències

• Mapa interactiu de cables submarins: enllaç
• El pequeño Libro Rojo del activista en la Red de Marta Peirano, Rocaeditorial