Què és la privacitat?

No hi ha una definició exacta i acurada sobre aquest concepte, sobretot si fa referència a la privacitat digital.

La Declaració Universal dels Drets Humans diu el següent:

Ningú serà objecte d’ingerències arbitràries a la seva vida privada, […], ni d’atacs a la seva honra i reputació. Tota persona té el dret a la protecció de la llei contra tals ingerències o atacs.

Altres organismes internacionals com les Nacions Unides també s’han expressat amb l’objectiu d’adaptar-se a l’era digital.

Per tant, podríem dir que la privacitat és la part de la vida d’una persona que es desenvolupa en l’àmbit privat, sent inaccessible per la resta de persones. Qualsevol individu té el dret a mantenir la seva privacitat fora de l’abast de tercers, assegurant la no divulgació d’aquells aspectes privats de la seva vida. Això es podria estendre a l’activitat digital.

Normativa del dret a la privacitat (Espanya)

El dret a la privacitat està regulat per diferents normes, tant d’origen nacional com internacional. S’ha de tenir en compte que una llei d’àmbit Europeu tindrà sempre més pes que una llei Espanyola.

El contingut d’aquest dret dóna peu a què una persona pugui protegir no només la seva intimitat, sinó també el seu honor i reputació.

Constitució

En l’àmbit estrictament nacional, el dret a la privacitat està regulat a l’article 18, establint alhora els tres drets fonamentals de la privacitat: el dret a l’honor, a l’intimitat i a la pròpia imatge.

A part, la Llei Orgánica 1/1982, de 5 de maig, desenvolupa la protecció civil del dret a l’honor, la intimitat i la imatge personal.

RGPD

Fa uns anys, es va substituir la llei de protecció de dades (LOPD) per la RGPD, Reglament Europeu de Protecció de Dades.

Aquesta normativa es va començar a aplicar el 25 de maig del 2018 amb l’objectiu d’unificar els criteris de la protecció de dades a Europa, posant especial èmfasi al tractament de la informació a l’entorn digital.

A causa de la RGPD, Espanya ha adaptat l’ordenament jurídic amb la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, la qual fa referència per primera vegada als drets digitals.

Llei de Telecomunicacions

Per altra banda, la Llei 9/2014, de 9 de maig, General de Telecomunicacions, regula les obligacions que han de complir les empreses que pertanyen al sector de les telecomunicacions, fixant les pautes perquè puguin garantir el dret fonamental de les persones.

Reglament e-Privacy

Per últim, el reglament e-Privacy complementa a la RGPD, que fa referència a l’intercanvi de dades a través de comunicacions electròniques.

L’objectiu és reforçar la privacitat dels ciutadans de la Unió Europea a Internet. La seva intenció és completar el Reglament General de Protecció de Dades, regulant la protecció de les dades de les comunicacions electròniques que impliquen el tractament de dades personals de manera més estricta, així com els requisits pel consentiment de l’ús de cookies a les pàgines web.

Drets

Dret a l’honor

El dret a l’honor està pensat perquè qualsevol persona pugui conservar una imatge digna davant la resta de persones.

De manera habitual, aquest dret pot entrar en conflicte amb la llibertat d’expressió y/o el dret fonamental de la informació.

Per exemple, s’estaria vulnerant el dret a l’honor:

• Es revelen fets de la vida d’una persona que atempten contra la seva imatge i/o reputació, independentment del medi que s’hagi utilitzat per divulgar-ho.
• Injuries o calumnies que ataquin a la dignitat de qualsevol persona.

Per altra banda, no es considera vulneració del dret a l’honor:

• Quan la informació ha estat requerida per alguna de les autoritats competents.
• Aquells casos on la informació comporta un interès públic general.

Dret a la intimitat

Aquest dret és el que interactua i es relaciona més directament amb el concepte de privacitat.

En aquest sentit, qualsevol intromissió il·legítima a la privacitat d’una persona té una repercussió evident sobre la seva intimitat.

Per exemple, alguns casos on es vulnera el dret:

• Col·locar dispositius d’escolta o gravació amb l’objectiu de monitorar la vida privada de les persones.
• Aprofitar-se de l’activitat professional, o d’un càrrec oficial, per divulgar dades privades d’una persona o la seva família sense consentiment previ.

Dret a la pròpia imatge

Finalment, el dret a la pròpia imatge dictamina que no es pot difondre o compartir la imatge o aspecte físic d’una persona de forma pública.

Actualment, no està permès difondre la imatge, el nom o inclús la veu de les persones sense el seu consentiment. L’autorització o consentiment sobre el dret a la imatge s’estén tant a la captació, com gravació y publicació d’aquesta, havent de consentir en les tres fases de manera independent.

No obstant això, existeixen algunes excepcions:

• Actuacions permeses per les autoritats competents.
• Documents gràfics que facin referència a interessos del tipus cultural, informatiu o científic de caràcter general.
• Divulgar imatges de persones amb un càrrec públic o professió reconeguda, en espais públics o oberts al públic.
• Utilitzar la imatge de càrrecs públics per a realitzar caricatures en un context de sàtira.
• Divulgar imatges sobre situacions en les quals l’individu hi apareix de manera secundària y no té rellevància per la informació que s’està facilitant.

Privacitat digital

La privacitat digital consisteix a protegir el que s’emmagatzema sobre tu quan navegues i utilitzes Internet.

Actualment no hi ha una privacitat real per l’usuari estàndard que navega per la xarxa, ja que tot el que es transmet queda emmagatzemat dins de servidors controlats per governs, autoritzats o empreses, incloent-hi fotografies, missatges o gustos personals.

El dret a tenir una vida privada ha d’incloure i defendre en tot cas la llibertat i dignitat de les persones, i ha de convertir-se en un requisit indispensable per exercir altres garanties fonamentals, com la llibertat d’expressió.

Bàsicament, quan navegues per Internet, les pàgines a les quals accedeixes emmagatzemen informació teva. Per exemple, la localització, quin navegador i sistema operatiu utilitzes, quina IP tens o a quines altres pàgines accedeixes. D’aquesta manera, poden crear un perfil digital i fer publicitat específica o mostrar alguns productes o uns altres.

Fa uns anys es va descobrir que hi havia empreses que venien bitllets d’avió, que guardaven els perfils digitals dels usuaris i quan veien que un accedia repetidament a una destinació en concret, apujaven els preus perquè entenien que aquella persona estava interessada.

O botigues en línia, que si un usuari es connectava des d’un Apple, apujaven els preus dels productes perquè entenien que pel fet de tenir un ordinador Apple aquesta tenia un poder adquisitiu elevat.

Això encara ha anat a més gràcies a l’èxit que han tingut les xarxes socials. Empreses privades que emmagatzemen informació sobre els seus usuaris incloent relacions personals, fotos, vídeos i imatges. El problema és que no només creen un perfil digital sinó que també enllacen amb la identitat real.

A més a més, l’usuari no és conscient realment de quina informació emmagatzemen ni que en fan ni tampoc pot fer res en l’àmbit legal, ja que al crear l’usuari i acceptar el “Términos y condiciones de uso” dóna poder a l’empresa per tractar i comercialitzar la seva informació sense incomplir les lleis de protecció de dades i privacitat.

Referències

• Vigilància Permanent de Edward Snowden, Columna