Debian (/ˈdɛbiən/) és un sistema operatiu per a ordinadors Unix-like que està compost íntegrament per programari lliure i empaquetat per un grup d’individus que participen en el projecte Debian.

El projecte Debian va ser anunciat per primera vegada el 1993 per Ian Murdock, Debian 0.01 va ser llançat el 15 de setembre de 1993, i el primer llançament estable es va fer el 1996.

La branca d’alliberament estable de Debian és l’edició de Debian més popular per a ordinadors personals i servidors en xarxa, i s’ha utilitzat com a base per a moltes altres distribucions.

Es tracta d’un dels primers sistemes operatius basats en el kernel de Linux, i es va decidir que Debian es desenvolupés obertament i es distribuís lliurement en l’esperit del projecte GNU. Aquesta decisió va cridar l’atenció i el suport de la Free Software Foundation, que va patrocinar el projecte durant un any des de novembre de 1994 fins a novembre de 1995. En finalitzar el patrocini, el projecte Debian va formar l’organització sense ànim de lucre Software in the Public Interest.

Característiques

• La disponibilitat en diverses plataformes. La versió 5.0 és compatible amb 12 arquitectures.
• Una ampla col·lecció de programari disponible. La versió 5.0 ve amb uns 23.000 paquets de programari.
• Un grup d’eines per facilitar el procés d’instal·lació i actualització.
• El seu compromís amb els principis i els valors del programari lliure.
• No té marcat cap entorn gràfic en especial.

Distribucions GNU/Linux basades en Debian

• Biglinux
• CaFeina Linux
• Catux-USB
• Damn Small Linux
• Deepin. Distribució vistosa, que requereix força recursos.
• Elive
• GLUZ
• GnuLinEx
• Guadalinex
• Kali Linux. Ve amb moltes eines per a furoners, seguretat i eines de pentest.
• Knoppix
• Kubuntu
• LinEspa
• Linspire
• Lliurex
• LMD. Una versió de Linux Mint basada directament en Debian, sense base en Ubuntu.
• LUC3M
• MEPIS
• Molinux
• Musix GNU+Linux
• MX Linux. De propòsit general i recomanada per al nou usuari de Linux.
• Nitrux. Aporta un escriptori KDE Plasma personalitzat.
• Peppermint OS. Distribució lleugera amb característiques peculiars.
• Progeny Debian
• Rxart
• SkoleLinux
• Slax. Distribució portable, que no requereix instal·lació.
• SpiralLinux
• Titan Linux
• Tuquito
• Ubuntu
• UserLinux
• Xandros
• X-evian

Booting

Pots fer un dd directament per fer un live USB. Això és possible perquè la ISO de Debian, és isohybrid. Això és possible perquè la ISO té una taula de particions a la vegada que continua sent una ISO vàlida.

Per crear una imatge de 6 GB:

nadki@debian:~$ sudo dd if=/dev/zero of=test.img bs=4M count=6144

Quan inicies un sistema live, és possible que aparegui el missatge “no space on the device”, encara que el disc dur tingui espai lliure. Això passa perquè en ser live, tot el sistema operatiu està treballant amb la RAM. Per tant, el sistema de fitxers escriu directament sobre la memòria volàtil. Quan s’acaba la RAM, et quedes sense espai al disc.

Les diferències entre iniciar el sistema amb normalitat o en mode forensics estan als paràmetres de boot noswap i noautomount. Mentre que noswap és un paràmetre estàndard a Debian, noautomaount és específic de Kali, implementat al fitxer /etc/X11/Xsession.d/52kali_noautomount (paquet kali-defaults).

Hardware

El kernel controla els components hardware. Quan connectes un USB per exemple, el kernel s’encarrega que estigui disponible per software d’alt nivell, com programes. També fa de traductor, això permet que el programa de videotrucada pugui utilitzar la webcam independentment de la marca.

El kernel exporta informació sobre el hardware detectat a través dels sistemes virtuals /proc/ and /sys/.
Les aplicacions accedeixen normalment als dispositius a través dels fitxers creats a /dev/. Els fitxers representen:

• Disc durs: /dev/sda
• Particions: /dev/sda1
• Ratolins: /dev/input/mouse0
• Teclats: /dev/innput/event0
• Tarjes de so: /dev/snd/*
• Ports sèrie: /dev/tty5*

Hi ha dos tipus de fitxers:

• Block: té les característiques d’un bloc de dades. Té mida finita i pots accedir als bytes de qualsevol posició dins del bloc.
• Character: es comporta com un conjunt de caràcters. Pots llegir i escriure caràcters, però no pots accedir a una posició determinada o canviar bytes arbitraris.

Pots veure el tipus de fitxer que amb la comanda ls. La lletra b indica que és un block i la c que és un character:

nadki@debian:~$ ls -l /dev/sda /dev/ttyS0
brw-rw---- 1 root disk    8,  0 Jan 10 07:27 /dev/sda
crw-rw---- 1 root dialout 4, 64 Jan 10 07:27 /dev/ttyS0

Processos

Un procés que està corrent necessita memòria per emmagatzemar-se a ell mateix i les dades amb les quals opera. El kernel és l’encarregat de crear i fer el seguiment dels processos.
Quan executes un programa, el kernel primer reserva memòria, carrega el codi de l’executable, executa el codi, guarda informació sobre el procés i crea un identificador anomenat process identifier (PID).

Sistema de fitxers

Les distribucions de Linux estan organitzades amb l’anomenat Filesystem Hierarchy Standard (FHS). Les carpetes del “top level” són:

• /bin/: programes bàsics.
• /boot/: kernel de Linux i altres fitxers necessaris per iniciar el sistema.
• /dev/: fitxers dels dispositius.
• /etc/: fitxers de configuració.
• /home/: fitxers i carpetes personals dels usuaris.
• /lib/: llibreries bàsiques.
• /media/: punts de muntatge dels dispositius extraïbles com USB o CD/DVD-ROM.
• /mnt/: punt de muntatge temporal.
• /opt/: aplicacions de tercers.
• /root/: carpeta personal de l’administrador.
• /run/: dades volàtils que s’utilitzen durant l’execució.
• /sbin/: programes del sistema.
• /srv/: dades que fan servir els servidors allotjats a aquest sistema.
• /tmp/: fitxers temporals (aquesta carpeta es buida quan s’inicia el sistema).
• /usr/: conté les aplicacions.
• /var/: dades variables usades pels serveis (logs, queues, spools i caches).
• /proc/ i /sys/: fetes servir pel kernel per exportar dades a l’espai d’usuari.

Dins de la carpeta /usr/ hi ha:

• /usr/bin/: programes bàsics.
• /usr/sbin/: programes del sistema.
• /usr/lib/: llibreries bàsiques.
• /usr/share/: conté fitxers que no depenen de l’arquitectura.
• /usr/local/: emprada pels administradors per instal·lar aplicacions manualment sense sobreescriure els fitxers gestionats pel dpkg.